Estic analògica

Doncs una mica sí… Hi ha coses amb les que no es pot passar (tipus spotify, whatsapp i poc més) però puc jurar que pràcticament des de juliol que no feia servir el teclat de l’ordinador. Així que faig servir aquest post per testejar la meva mecanografia (asdfg ñlkjh qwert zxvb asdfg…) i per suavitzar una mica la tornada al cole, la feina i la rutina de setembre… 

La qüestió és que no he estat parada, si no que he estat practicant la mar de coses analògiques que tenia per fer: crochet, brodat, corta-pega-y-colorea, bricolatge, mojiters, veure sortir el sol, veure Girls d’una tirada, dormir de dia, platja, lectura en paper, 318 km en bici i una verema. I tot això de moment, perquè em queda una setmana d’slow life i no em penso avorrir. 

Després de la desintoxicació, la tornada serà xunga… Perquè desgraciadament allò de tenir una vida equilibrada està comprovat que no pot ser. Perquè després tot és feina i anar tirant amb les poques hores que et queden (i que aconsegueixes no pensar en feina). I si algú ho sap fer millor, que m’expliqui com (i que em contracti en aquest lloc meravellós ;) Però aquestes coses i la pujada de l’IVA, les deixo per setembre. 

Tinc una llista de To Do per fer per la setmana que ve :)

318 km en bici, el que fa l’amor (i les cames!) :)

Comments

Amb el vent en contra i el cor encongit, però seguim.

Comments

Filtres del dimoni, aquí em teniu… #Instagram, I’m in!

Post-it #socialmedia #participacio #transformacio

Comments

Goita, he fet un vídeo :)

Intèrpret: un cuc islandès

Música: Gili Garabdi

Càmera: harinezumi

Comments

Trencant el gel

Trenco el gel d’aquest període d’inactivitat saycheestica amb unes quantes excuses (les trobareu al final del post) i un enllaç al meu segon article a La cultura no val res.

Si encara no acabeu de trobar-li el què a Pinterest o encara no esteu introduïts al pinning, us pot resultar útil. Aquí deixo l’enllaç i quatre ratlles perquè aneu fent boca:

Del Like it al Pin it

Està clar que les xarxes socials no són només una moda passatgera. Potser a la llarga ens cansem de Facebook o de Twitter, però aquesta nova manera de viure internet que ens permet crear i compartir contingut, valorar-lo, comentar-lo, establir noves relacions entre els usuaris i entre aquests i les marques, ha vingut per quedar-se. I la prova està en l’aparició de noves xarxes socials que comencen a explorar d’altres possibilitats més enllà de retrobar-se amb els amics de la universitat, dels likes, dels follows i dels retweets.

Pinterest n’és una i ha estat, en el meu cas, la gran troballa del 2011. Em vaig fer el compte el passat juliol arrel d’un curs de fotografia de viatge, en el que ens suggerien aquesta xarxa com a eina per a col·leccionar imatges de les nostres destinacions. Així que com a diligent alumna que sóc, vaig fer el meu registre i vaig intentar entendre de què anava la cosa.

( si seguiu llegint aquí em fareu feliç! :)

Ja sé que no venia massa al cas, però aquest article s’havia d’amortitzar! :)

D’aquest període de silenci no sé si dir que tinc moltes excuses, molt poques o, simplement, que són coses que passen… El cas és que des que va començar l’any m’he tornat bastant loca pel tricot, els crafts i altres històries més aviat analògiques, així que he fet una mica de desintoxicació digital… I la veritat és que potser em convenia una mica aixecar el cap de la pantalla, per salut i per variar una mica. Si sou pantalla-addictes, us recomano moltíssim que torneu una temporada a les manualitats, a la cuina, als llibres en paper, als passejos i als vermuts. També us recomanaria anar a còrrer un parell de dies per setmana, però he de dir que amb la onada de fred siberià, encostipats i més excuses que em vaig inventant sobre la marxa, fa moltíssim que no corro.

D’aquí poquet començo nova etapa amb grans dosis de pantalla, em temo, així que intentaré posar el córrer a la meva llista de prioritats/obligacions. A grans mals, grans remeis! I pel que fa la nova etapa, tampoc us flipeu, que us coneixo! Ni fills, ni casaments, només un postgrau que feia temps que em rondava pel cap. Dic “només”, però no us creieu, per mi són emocions fortes!

Bé doncs, el gel ja està trencat i ara que ve la primavera, intentaré que no es torni a congelar l’activitat! :)

Un tema primaveral per acabar bé el post, txeic quin gran descobriment!

"La Cultura No Val Res" & me

La Cultura no val res si no és interessant, si no impacta, si no commou, si no emociona, si no remou consciències, si no és polèmica. Som un grup de persones a qui ens interessa la cultura, ens impacta, ens commou i ens emociona. No ens fa por que ens remoguin la consciència, que ens espantin i que ens angoixin. No fugim de la polèmica ni de la crítica. Estem compromesos amb la cultura de debò, la que es fa sense concessions i sense censures. Som fans de la cultura i per això hem creat La Cultura no val res ( www.laculturanovalres.com ), una web de recomanacions culturals amb una peculiaritat: totes són gratuïtes.

Molt contenta d’haver-me unit al “grupu”. Passin i vegin.

El plaer de fer coses analògiques :)

Si ens llevem ben d’hora, ben d’hora, ben d’hora…